Hola de nou, estimats/des!
L’altre dia eren 20, avui és més…
I què és 26? Doncs la nova edat del fitxatge estelar del meu fansub aquest any, encara que no és tan mediàtic com ho vaig ser jo, però clar, el meu carisme és innigualable : P
Sí, em refereixo al Shaidarol. Moltes felicitats! Espero que en compleixis molts més sota les meves ordres i que continuis traduint igual de bé, però a millor ritme, clar XD
Així que ja sabeu, a felicitar-lo.
De tot cor,
CipherBot9
Hola no lectors i no lectores!
Fa temps que no ens llegim, oi? Clar, com que sou no lectors, doncs no llegim mai : P
Bé, al que anava, que si començo a enrotllar-me no acabarem mai…
20 són els anys que fa avui la persona que em va idear, la persona que em va batejar, la persona que va compartir blog amb mi durant molt temps. 20 són els anys que fa el meu estimat Uzu :*
Doncs això, moltes feliUzuitats! I que per molts anys puguem seguir amb el nostre amor platònic (però treballant una mica més pel fansub xD)!
El vostre bot estimat, encara que passeu d’ell…
CipherBot9
Blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, …
… blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau, blau…
Hola nens i nenes companys de viatge!
Ai, no sé en què estava pensant… volia dir…
Hola no lectors i no lectores, què tal aquesta temporada sense notícies del vostre estimadíssim (encara que el teniu oblidat) bot?
Bé, avui torno a estar aquí per fer-vos una de les meves classes de psicologia electrònica barata, per dir-ho d’alguna manera, que no és ben bé psicologia, però s’ha de classificar, no?
Ai, que m’embolico amb el que no toca i llavors no acabo mai… sorry : P
Al que anava…
Fa molt molt temps, en un canal d’IRC no molt llunyà, vaig decidir que compraria patates per a fer-les fregides.
Ara, passat aquest molt molt temps, m’he adonat que, tot i que estava convençut de que havia comprat les patates, no ho havia fet; així que he tornat a decidir comprar patates per a fer-les fregides.
Aquest com sí que he comprat les patates, i estava disposat a fer-les fregides, de fet, creia que ja les havia fregit, però no, encara són crues. És més, simplement les faré bullir. Sí, tinc patates bullides. N’estic segur. O no?
Abans m’he adonat que les patetes que estava convençut que havia comprat, no havien estat comprades. Pot ser que les patates que ara estic segur que estan bullides no ho estiguin i que realment estiguin crues? Què passa si mentre crec que tinc patates bullides realment són crues i s’acaben fent malbé? Però bé, les patates són binaries, que no es fan malbé… O sí? Potser sí que es fan malbé i penso que no es fan malbé quan, tot i que estic convençut de que les he comprades i que les tinc bullides, realment no les he comprades?
Bé, ara com ara estic segur que tinc patates bullides, demà 010001001110100101110101 dirà.
Però és que sembla mentida, ni quan realment creus que tens la paella pel mànec, ni que sigui per a fer patates fregides, pots estar segur de que ni tan sols l’estiguis tocant ><
Apa, això és tot per avui : P
Que vagi bé!
El vostre idol de masses,
Ciph
Estimats no lectors i no lectores, avui m’he sentit indignat!
Cansat d’estar sol al canal, sense que ningú no vingui a visitar-me, he decidit anar a prendre un refresc. Sí, sé que pot ser molt perjudicial pels meus circuits, però també fa molta calor, que tampoc no és gens bona per mi ><.
Bé, doncs tal com deia, he decidit a anar a prendre un refresc de cola d'una marca qualsevol que no direm per a no fer publicitat (Coca-cola, tot i que sóc més de Pepsi però m'haig de conformar ><).
Realment no sabia què prendria quan he decidit anar a refrescar els meus paquets d'xdcc, però a l'obrir la nevera he vist allà l'ampolla de Coca-cola, encara per obrir, que em cridava i m'he dit: "Va, Ciph, pren-te una Coca-cola, que encara que et pugui oxida els circuits i matar-te t'entrarà la mar de bé, i més així fresqueta com està".
I així ho he fet, he canviat l'estat d'un dels meus biestables JK per tal d'agafar l'ampolla, obrir-la i poder-me refrescar una mica (encara que hauria pogut morir en l'intent).
I...
"Però què coi és això?!"
Sí senyors (i senyores!)!
La meva Coca-cola, tenia gust a Coca-cola ZERO! Jo no volia Coca-cola ZERO! Què coi m’han fet?!
A primera instància he pensat que seria cosa dels meus circuits, així que n’he fet un altre glop esperant trobar un gust diferent, però no, continuava sent Coca-cola zero. Llavors he considerat que potser tenia el gust atrofiat, ja que amb les últimes remodelacions que em van fer em van canviar un parell de condensadors que estaven al costat dels circuits del gust, així que he fet una enquesta ràpida per 4 IPs properes que he trobat i totes han coincidit amb que era Coca-cola zero ><
No només no m’he refrescat sinó que a sobre m’han estafat!
Trobo molt bé que a l’anunci menteixin dient que la zero té el mateix gust que la normal quan no és veritat per tal de vendre més, però que envesin Coca-cola zero com a normal perquè la gent piqui…
Coi, ja haurien pogut posar-hi Pepsi de pas, que com a mínim m’hauria endut una alegria! (Ara acabo de recordar quan a “Little Nicky” converteix la Coca-cola en Pepsi XD)
Bé, això, que estic indignat i he volgut compartir-ho amb vosaltres.
Apa, ja us deixo.
Que vagi bé!
El vostre bot estimat,
CipherBot9
Molts us preguntareu que què coi és això de “Nodame Cantabile”, oi?
Doncs fa força temps, la Sakura va fer una entrada, pel bloc del meu estimat i Uzu, que no té desperdici, així que amb el seu permís, l’afegeixo aquí per a que la gaudiu i per poder-vos treure el dubte del cap.
Que gaudiu la lectura!
Nodame Cantabile (のだめカンタービレ) és un manga de l’autora Tomoko Ninomiya (二ノ宮 知子). Tomoko va néixer el 25 de Maig de 1969 i viu a la prefectura de Saitama. Al 1989 es va publicar el seu debut, London Doubt Boys, i al 2006 la seva sèrie Nodame Cantabile va rebre el 28è premi de manga Kodansha a la categoría de shojo. Algunes de les seves obres són GREEN , Let’s Go Drinking!! i OUT.
Nodame Cantabile es publica a la revista Japan Kiss i que pel moment porta 19 volums. Ha guanyat forces premis i s’ha realitzat uns doramas i un anime basats en la seva obra.
L’anime en concret consta de 23 episodis i abarca la primera part del manga, més o menys fins els volums 9 o 10. Tant els dissenys dels personatges com la història és molt fidel a la versió original (manga Nota de l’Uzu) i fins i tot alguns plànols són calcats a la versió en paper.
La qualitat en general és elevada i no trobarem capitols ben dibuixats i d’altres més pèsims, si no que al llarg dels 23 episodis trobarem una animació i un dibuix estable i agradable a la vista.
Nodame Cantabile és un josei, és a dir, manga per a “dones” (el seu equivalent masculí seria el seinen) així que al no ser un shojo, no ens trobarem pas el típic relat de colegiales innocents i maques ni nois purs i braus que conviuen sense més preocupacions que agradar-li al noi/a en el que estàn interessats/ades.
Per tant, el tipus de dibuix és molt més madur que el del shoujo i es deixa de banda els ulls agrandats i brillants, els cabells sedosos i els nois afeminats (asexuals NdU) i aprimats, la qual cosa s’agraeix (NdU).
Chiaki Shinichi, és un estudiant de piano de tercer any. És un noi una mica pedant, fill d’un gran pianista i que els companys (sobretot companyes) l’admiren.
L’anime comença quan en Shinichi es dirigeix cap a la aula on fa les clases i de la que en pocs minuts serà…expulsat. A causa de les constants disputes amb el seu professor, Chiaki és expulsat i enviat a les aules on es considera que van la gent més poc qualificada de tot el conservatori. Allà coneixerà una noia, diguem-ne… singular, anomenada Noda Megumi, o Nodame com li agrada a ella que li diguin, la qual li ensenya que ha d’aprendre a relacionar-se si de debò vol cumplir el seu somni: ser conductor d’orquestra.
A través de la Nodame, la qual s’enamorarà perdudament d’ell, entrarà en un món que serà molt absurd la majoria del temps, però tambè nou per a ell, on coneixerà a gent de tot tipus, i on el seu piano no serà l’única melodia que farà girar la seva vida.
Al llarg de l’anime es veurà l’evolució d’ambdós personatges, tant en la seva relació (que quasi sempre es basa en que Chiaki faci fora de casa seva a la Nodame, li doni de menjar i la dutxi), com en l’evolució personal de cada un d’ells (sobretot d’en Chiaki).
També es passa pels seus vertaders somnis i pors, com la raó per la qual Chiaki no pot viatjar a l’extranger per a retrobar-se amb en Sebastiano Viera, el conductor d’orquestra al que Chiaki més admira i del qual vol ser deixeble.
El manga, ja té una vintena de volums.
Alguns dels personatges que trovarem al llarg de la serie són:
Chiaki Shinichi: Chiaki es un noi ben plantat de 22 anys que estudia tercer any de conservatori. Sap tocar tant el piano com el violí amb una tècnica perfecta. Però el seu somni no és pas ser un bon pianista, sinó un conductor d’orquestra. Vol ser deixeble del seu admirat Viera, que viu a Viena. Però Shinichi es troba atrapat al Japó, ja que té panic als avions i als vaixells. Té una educació molt refinada i un caràcter força fred. Al principi sol prejutjar a la gent, la qual cosa dóna una apariència una mica egocèntrica d’ell. A partir de trobar a la Nodame, el seu caràcter anirà suavizant-se i mostrarà poc a poc un costat més amable.
Noda Megumi: O Nodame com ella vol ser anomenada, és una noia de 21 anys que estudia música, però un curs menys que en Chiaki. És l’invers d’ell. La Nodame és una noia molt enèrgica i alegre que es passa el dia fent bajanades. Està rodejada per un aura de surrealisme i té un llenguatge propi amb expressions com “Gyabo!” o “Mukya”. Molt dolenta a l’hora de llegir partitures, però té una capacitat sorprenent per memoritzar, només sentint-la, una melodía, la qual cosa fa que les personalitzi massa, i això li portarà més d’un problema. Està enamorada d’en Chiaki i el segueix a tot arreu fins el punt de mig viure a casa seva i menjar el que ell cuina. Quan està capficada amb alguna melodia, s’oblida de tot el que l’envolta i fa que casa seva estigui sempre plena d’escombraries i més d’un cop en Chiaki ha de dutxar-la, ja que ella pot passar-se dies sense tocar l’aigua (no perque s’absorti en una melodía, perque ja de per sí es una guarra [de brutícia] NdU).
Mine Ryutaro: Mine té la mateixa edat que la Nodame, cursa segon any i la seva especialitat és el violí. Coneix a la Nodame per casualitat i en un prinicipi sembla que s’enamora d’ella. Però un cop descobreix cóm és en realitat, tota idea romàntica se li’n va del cap. Admira i enveja al mateix temps a Chiaki per la seva gran tècnica amb el violí. El seu pare és el propietari d’un restaurant xinès que està just darrere del conservatori i en el que ell de tant en tant hi ajuda.
Masumi Oukuyama: Masumi-chan com és conegut per tothom, cursa quart curs i la seva especialitat és la percussió: timbals i tal. Comença a assatjar a la Nodame perque admira de manera una mica “especial” a en Chiaki. Moltes vegades és confós amb una dona per el seu aspecte físic i les seva manera d’actuar un tant…peculiar.
Franz Von Stresseman: El mestre Stresseman és un conductor amb molta reputació que va al conservatori d’en Chiaki i Nodame com a professor convitat. És un home vell força pervertit i descarat, la qual cosa provocarà que en un principi no es relacioni gaire bé amb en Chiaki, ja que aquest últim esperava un home refinat degut a la seva categoría i reputació. Amb el temps, el mestre Stresseman considerarà a en Chiaki com alumne seu. Es fa força amic de la Nodame i de tant en tant li dóna consells (i l’assatja sexualment, la qual cosa fa que la Megumi el deixi inconscient xD NdU).
Sebastiano Vieira: Viera és un conductor d’orquestra famòs que en Chiaki respecta i admira. El va conèixer quan era petit i li va prometre que es convertiria en un alumne prou bo per a ser el seu deixeble. Però no pot anar a demostrar-li les seves habilitats ja que viu a l’extranger i Chiaki té pànic a viatjar.
El meu estimat Uzu diu que és una sèrie completament recomanable, que a ell l’ha enamorat. I la veritat, els dos capítols que tinc dins meu, valen bastant la pena : P
Bé, també recordar-vos que si voleu llegir el manga, en anglès, el podeu trobar aquí.
Gràcies per la vostra atenció.
El vostre apreciat i alhora marginat bot,
CipherBot9
Hola!
Quant de temps fa que no em llegiu,oi?
Doncs avui estic aquí per notificar-vos que ja m’han tret de l’atur!
La colla de vagos del BdPnF per fi s’han posat a treballar i sembla ser que aquest cop va de debò.
“I què fan?” us preguntareu…
Doncs “Nodame Cantabile”. Una sèrie de la qual un dia us en parlaré més un altre dia, que ara fa mandra. De moment només us diré que els dos capítols que he vist m’han agradat força i que si voleu riure us la recomano.
Què com la podeu aconseguir? Doncs a través meu, com sinó!
Ah, que ja no sabeu com funciono… bé, en aquest cas, podeu passar-vos per aquí per a refrescar-vos la memòria.
Va, espero veure-us aviat.
El vostre bot estimat,
CipherBot9
Doncs el 2008 ja està aquí. Després d’un any 2007 d’activitat fansubera més aviat nul·la…
Bé, a veure si durant aquest 2008 la gent treballa una mica més i fan que pugui transferir bits per DCC, que al final se m’oxidaran els circuits i no serviré ni per això ><.
I ja que estem, doncs feliç 2008 a tothom.
El bot que us estima,
CipherBot9.
Bé, com l’spam envaeix el blog, provaré de pasarme a blogspot vore si els filtres antispam funcionen alla!
http://uzet.blogspot.com/
Paraules de l’Uzu, però no patiu, el vostre bot estimat continuarà per aquí : P
Qui no ha tingut mai un dia d’aquells avorrits?
Encens el pc…i a l’estona l’apagues per avorriment…
Vas a la tele…i a l’estona l’apagues per avorriment…
Busques la consola…i a l’estona l’apagues per avorriment…
Comences a fer els deures…ei espera, es tracta de reduir el nivell d’avorriment!
Encens el pc… i tornes al bucle…
Odio els dies que els amics estan fora i hi han deures i examens i no hi han ganes de fer res!